Espanya 7-Catalunya 0


No he pogut veure mai clar del tot el tema de les consultes sobiranistes, evidentment hi estic totalment d’acord i a favor, l’exercici de la democràcia, el dret a decidir, encetar el debat, que se’n parli, sí, totalment d’acord, sobretot en els seus inicis, a Arenys de Munt, però ara no deixa de semblar-me un punt estrany, i no sé si està bé del tot...
La sospita es féu més gran en el moment en que, desacomplexadament, CiU hi dóna ple suport, i sobretot quan el Mas fins i tot, fent-se pregar una miqueta, acaba dient que també anirà a votar..., es que de convergència no me’n refio gens, i sempre he pensat que els moviments que fan són contraris als interessos sobiranistes de Catalunya.

Bé, això mateix també em passa amb la selecció catalana de fútbol, se’m fa molt difícil disfrutar amb un partit amistós que no serveix per classificar-se enlloc, i em fa molta mandra anar a l’estadi Lluís Companys a veure els seus partits, crec que l’únic amistós que si disfrutaria seria un Catalunya-Espanya,de fet ja es va fer un cop,fa molts anys, al 1924, i vam perdre pel desastrós resultat de 7 a 0 a favor d'Espanya :(. El problema seriós és que crec que aquesta selecció catalana no reconeguda no aconsegueix a la pràctica , altra cosa que deslegitimar l’existència d’una possible selecció catalana real, i de retruc, deslegitima el país que legitimaria la selecció real..., m'explico:
                                  Partit de la selecció catalana contra el Colo-colo xilè al 1927.

En aquests partits de Nadal, sobretot es revel.la com a cabdal no tan el resultat esportiu(també associat a l'estúpida idea de si com a país tenim prous bons esportistes per tenir sentit una selecció, o sigui capacitat per guanyar trofeus i medalles, o per dir-ho d’una altra forma, demostrar-nos que també podem guanyar sense l’Iker i el Sergio Ramos), sinó l’assistència de públic que s’ha donat en el camp, o sigui, comprobar maliciossament quin suport i quina viabilitat podria tenir una possible selecció catalana real per part del seu mateix poble, evidentment el camp no s’omple ni a la meitat. De la mateixa manera en les consultes es passa a valorar sobretot la participació, i la baixa participació o assistència no aconsegueix una altra cosa que deslegitimar una possible consulta sí vinculant o una selecció sí real.
El fet és que carreguem(o descarreguem) en una selecció simulada el desig d’una de real, i el resultat no pot ser més penós, l’existència d’aquesta mateixa fa menys possible, menys creïble la real, perquè no fa una altra cosa que deslegitimar-la. No puc viure, no puc sentir algo amb intensitat si sé que és fals, que és un simulacre.
O dient-t'ho una mica bèstia, si vull follar i no puc, em faig una palla, però si em faig una palla ja no tinc ganes de follar.

l'impresentable anunci d'Estrella Damm.
Perquè els països que han aconseguit recentment la independència no han fet consultes no vinculants previes a les oficials?. Segurament són països que no en tenien prou en fer-se una palla, segurament el seu poble prefereix follar. El problema és que encara som massa convergents, i com diria l’Enric Vila, som un poble capat. En aquest sentit pren total consistència el recent article d’en Toni Vall a l’Avui sobre el putrefacte anunci d’Estrella Damm. És un anunci que permet l'autoconsòl de pensar que tot i l'atracament i asfixia permanent de Catalunya, tot i la humiliació dia sí, dia també que patim els catalans per part d'Espanya, puc anar a dormir tranquil si penso que potser no estem tant malament, i podem estar prou orgullossos, ja que entre moltes altres meravelles tenim "les millors anxoves del planeta" i mentres prenc una Estrella Damm i penso en aquesta parida, no em preocupo tant pel meu exhaurit país, és millor pensar coses alegres que no enfrontar-se a la crua realitat, diu l'anunci: "coses bones, coses nostres que tenim", no sóc tan imbècil, ens equivoquem tots plegats si ens pensem que amb això ja es justifica un país, un país necessita sobretot de la voluntat del seu poble, i no en farem res de planys i complaences.
       
                                                                                                             Joan Poca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada