Robert Bonet, membre fundador i promotor de Suma Independència ( "bé -ha precisat a aquest digital- més que fundador, era el que vaig fer que Suma semblés una organització gran, quan ben just erem 3 persones" ) ha publicat en el seu bloc un interessant testimoni de primera mà de la seva trobada amb Joan Laporta i Enric Canela.
Cal recordar que quan, de forma personal i intransferible Enric Canela, va pactar amb Carretero, Robert Bonet va dimitir de Suma Independència i Coalició Independentista denunciant que "el pacte que va tancar l'Enric Canela no va ser consultat ni exposat a cap executiva i sols va informar a mitges del pacte ja tancat amb Rcat a nivell personal i sense que tingués l'acord i els consentiment de cap reunió executiva de Suma Independència".
Robert Bonet explica al seu bloc com, el mateix dia que naixia la seva filla Àstrid, havia estat citat al despatx de Joan Laporta, reunió a la que hi havia d'anar acompanyat d'Enric Canela. Ho explica així:
" em va trucar l'Anna Arqué hi em va dir que a les 7 teníem una reunió al despatx d'advocats del Joan Laporta. Ja sabia que a aquella hora la nena seria al món i que hi podria anar, però no sabíem encara quina seria l'hora del naixement.
Tot seguit vaig trucar a l'Enric Canela i l'hi vaig transmetre el que m'havia dit l'Anna, es va posar eufòric, ja que portàvem molt temps darrere d'aquesta reunió i que jo personalment havia intentat des de diferents canals durant molts mesos.(...)
A les 7 en punt vaig trobar-me a l'Enric a la Diagonal, al lloc indicat i varem trucar al intèrfon. Varem pujar al pis i em va obrir la porta l'Anna. Varem pujar a un pis superior per una escala que els comunicava i allí ens va rebre en Joan.
Una encaixada de mans forta i segura, la mà seca i calenta. Hi havia una taula gran rectangular i altres persones que es van aixecar i ens van rebre.
Al seure'ns varem estar parlant de les necessitats del país, de les necessitats del poble català, de la necessitat que teníem de fer un pas més i decidit cap al alliberament nacional i el paper que inexorablement tenia que fer en Joan Laporta. Ens repetia que no ho tenia clar si el millor era presentar-se, nosaltres el volíem convèncer que ell era l'home que tenia que encapçalar aquest procés i que aquest procés passaria per fase inevitable de la unitat.
No sé si aquelles paraules el van fer canviar d'opinió, encara que espero que sí.
Després d'una hora i mitja de conversa, entre les quals hi havia la felicitació de tots els presents per la meva bona nova, ens varem aixecar de la taula per marxar. Hi va haver un moment clau en tot això que em va fer veure la enorme humanitat que té en Joan Laporta, va ser un petit comentari i un petit gest.
En Joan es dirigeix a tots els presents i mirant-me a mi diu: - Aquest si que és un autèntic Catalanista, ha nascut la seva filla fa escassament un parell d'hores i és aquí pel nostre país.-
Jo l'hi vaig respondre que jo era allí precisament per la meva filla, ja que l'única cosa que volia era que ella no tingués que fer el mateix que jo i que ja trobés un estat per la nostra terra.
Tot just vaig acabar de dir això i de forma espontània que em va sorprendre molt, en Joan em va fer una abraçada.
Realment no sé si cap d'aquests gestos han fet que en Joan es presenti a les eleccions o potser sí, però el que tinc clar que estem davant d'una persona amb unes conviccions clares i que no abandonarà ni defallirà en la seva convicció d'aconseguir el que tants anel·lem, la INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.
No tinc el menor dubte que tenim una empresa molt gran davant nostre, però no hem de tenir por d'aconseguir aquesta fita, ja que només si la convicció i el coratge no ens abandona, el repte que encarem té una sol.lució a molt curt plaç.
Enllaç al Bloc de Robert Bonet, aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada