Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris política. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris política. Mostrar tots els missatges

Qui hi ha darrera la guerra bruta del vídeo de Maria Lapiedra?


María Lapiedra en una festa de la "roja"
A Solidaritat Catalana creien haver-ho vist tot, fins que ha esclatat el tema Maria Lapiedra.
Les infamies, testimonis falsos i intoxicacions contra Laporta i SI, promogudes per un sector de CiU i ERC, el grup Godó i la Brunete mediàtica, amb l'aplaudiment entusiasta del que queda de Reagrupament, semblava que no ens podíen sorprendre amb res més, però anavem errats.
El vídeo de suposat suport a Laporta de la simpatitzant de les JERC, l'actriu porno Maria Lapiedra, ha traspassat tots els límits tolerables pels solidaris.
Maria Lapiedra té un bon curriculum d'accions oportunistes, sense altre objectiu que el de l'auto-promoció. La simpatitzant de les JERC va participar en festes privades de la "roja" amb motiu de les cel.lebracions de la Copa del Món per part de la selecció espanyola...i no sense protagonitzar episodis com els descrits per una web del cor:
"María Lapiedra iba como desesperada detrás de todos los futbolistas ¡y yo no sé cómo no se le cae la cara de vergüenza!

Primero por la tarde está en todo el fregado enseñando las tetas pintadas de balones de fútbol, y luego persiguiéndolos por la noche.

Y no sé si es que se creerá que alguno se puede enamorar de ella, porque no hay más que ver a las novias y mujeres de los futbolistas, que son todas súper guapas, sin operar, educadas, con clase, con estilo… Vamos, ¡todo lo contario a ella! Así que dudo mucho que alguien le dedicara más que dos palabras."


Si bé, en un primer moment, es va creure que es tractava d'una estratègia de Lapiedra per auto-promocionar-se a costa de Laporta. Certes informacions arribades a la cúpula de SI fan sospitar que la cosa no és tan ingenua i que darrera el lamentable vídeo s'amaga una operació de desprestigi impulsada i subvencionada per un partit desesperat i en hores baixes. Sembla ser que aquest partit està més a prop de Reus, Vendrell o Ripoll que de Madrid. En fonts properes a Solidaritat s'assegura que quan es disposin de les proves definitives és faran públiques les resposabilitats i que Macià i Companys enrogirien de ser vius.
El cas és que ningú de Solidaritat tenia coneixença amb Maria Lapiedra i que fins i tot va ser advertida que fes el favor de no utilitzar les sigles de SCI i la figura de Laporta per un vídeo que no tenia res a veure amb la coalició independentista. La reacció pressumptament infantil de l'actriu porno, davant els adevertiments de Solidaritat, van fer sospitar que Lapiedra actuava per encàrrec, sospita que s´ha confirmat.
També ha estat qualificada com a deplorable l'actitut de Carretero que, miting rera miting, utilitza aquesta maniobra miserable de Lapiedra i els seus promotors, per difamar Joan Laporta. El líder regenacionista -després del seu suport a Mas i Rosell- ha evidenciat que la seva prioritat és el seu ego i allò que penja de les taules de braser, però mai dels mais la nació catalana.
Ben aviat podrem donar noms i cognoms de qui hi ha darrera d'aquesta nova campanya intoxicadora contra l'independentisme. A molts pretesament independentistes els hi caurà la cara de vergonya.


Carretero va negociar amb Duran Lleida la seva fugida d'ERC i posterior ingrés a Unió


Si bé dins les files d'ERC els militants propers a Joan Carretero ja eren coneguts com "carlins", per la seva tendància conservadora i dretana, la notícia apareguda al digital Directe on s'explica com Carretero, quan era alcalde de Puigcerdà per ERC, va negociar amb l'espanyolíssim Duran LLeida el seu ingrés a Unió, no ha deixat de sorprendre propis i estranys. Com és comú en el doctor, la incorporació no va reixir, incapaç com  ha estat sempre d'entendres amb ningú. "Carretero sap destruir molt bé, però construïr seriosament mai ho ha fet. El ego el guanya", ha comentat un informant. "ja va fer el mateix al Congrés d'ERC -afegeix- no es va voler entendre amb ningú i va regalar el partit a Puigcercós i al tripartit"
Aquest digital ha consultat metges de Puigcerdà per aprofondir en el tema i el cert és que no hem trobat testimonis d'aquests contactes amb Unió (les fonts semblen ser la pròpia cúpula del partit regionalista), el que sí hem pogut obtenir és el testimoni d'un metge,especialitzat en direcció hospitalària, actualment militant de Convergència, "quan el vaig conèixer encara no havia entrat a ERC, jo el feia més aviat del PP (només em basava en l'aspecte), el cert és que no li coneixiem cap interès per la política ni cap inquietut catalanista...i de cop el  veiem a ERC i d'alcalde amb els vots del PSC-PSOE!).
L'episodi de les seves converses amb Duran Lleida per abandonar ERC i afiliar-se a Unió Democràtica  el podem consultar a les pàgines de la web Directe.cat

TRIBUNA CATALANA s'apunta al linxament de Laporta i Tena i defensa Tresserras, que és qui paga

Miquel Sellarès

TRIBUNA CATALANA, digital de l'òrbita de Miquel Sellarès, ha sorprès per la virulència i manca d'argumentació del seu darrer editorial, on es fa una defensa incondicional del conseller Tresserras a l'hora que es menysprea de forma infantil i primària Joan Laporta i Alfons López Tena. Els entesos han vist en aquest editorial, no un exercici d'anàlisi polític sinó els efectes d'escriure al servei de qui et paga, abundosament. Més endavant ho expliquem.

L'editorial en qüestió:


EDITORIAL

"Laporta i els insults a Tresserras
Barcelona - Divendres, 12 de novembre de 2010 18:00

Si hi ha una persona respectada al govern tripartit, aquesta és el conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras. El primer partit de l’oposició i el propi expresident Pujol reconeixen el seu tarannà negociador, la seva ètica i la seva fermesa nacional. A més, acabada pràcticament la legislatura, i quan Esquerra es troba en un moment difícil, Tresserras demostra el seu nul oportunisme polític afiliant-se a aquest partit.

I un incontinent i poc informat políticament Joan Laporta, no se li ha acudit res més, en el míting d’inici de campanya, que posar a Tresserras d’exemple del tripartit nefast qualificant-lo “d’inútil” i “pocavergonya”, en resposta a les paraules del conseller afirmant que considerava “simplistes” les propostes de Solidaritat. L’estil primari i les maneres de fer de Joan Laporta i el seu company Alfons López Tena fan que dia a dia el globus de SI es desinfli.

L’insult i la desqualificació personal no són admissibles, i menys encara, entre independentistes."

L'explicació a aquesta lamentable no s'ha de buscar en el món del pensament polític, ni del catalanisme, sinó en el més prosaic del "qui paga mana"; com molt bé ho explica aquesta web:

El que cobra Miquel Sellarès d'ERC i el tripartit

L'ex secretari de comunicació del Govern, Miquel Sellarès, cobra un sou d'alta direcció -més de 106.000 euros a l'any- com a màxim responsable de la Fundació Centre de Documentació Política, segons ha denunciat CiU en el debat dels Pressupostos de la Generalitat del 2010 en comissió.

La diputada Pilar Pifarré, en efecte, ha afirmat que "el Centre de Documentació Política es va posar l’any passat en el Departament de Presidència i hi continua aquest any. L’any 2009 tenia trenta laborals fixos, i aquest 2010 té vint-i-nou laborals fixos i una alta direcció que hi apareix, amb unes retribucions de 106.044 euros".

Fonts oficials del Govern han justificat que "es tracta d’un sou brut equivalent al d’un secretari general. El sou és el mateix que l’any passat. La fundació és un mitjà propi, forma part del sector públic, és a dir, està integrada dins el pressupost de la Generalitat i per tant no rep subvencions".

El sou de Sellarès, malgrat no ser un càrrec oficial, supera el de secretari general d'una conselleria -el número dos de cada departament- que està en 93.000. Els consellers cobren 127.000 euros a l'any i els secretaris generals de la Presidència (Isaías Táboas) o del Govern (Laia Bonet) 126.000.

La Fundació, té un pressupost de quasi 1,9 milions d'euros, per a fer els resums de premsa de la Generalitat. Els resums no van ser adjudicats per concurs públic, sinó per conveni malgrat que, des de cas Millet, el Govern recela dels convenis. A més, el 2004 l'entitat ja va rebre una subvenció de 191.000 euros pel "projecte de millora dels serveis i productes de documentació mitjançant la renovació i ampliació del seu maquinari i programari" malgrat que aquell any el propi Sellarès havia estat nomenat Secretari de Comunicació del Govern.

El Centre de Documentació Política va ser fundada el 1978 com a entitat privada, però Sellarès va aconseguir el 1999 que participés tant la Generalitat de Catalunya, aleshores en mans de CiU, com la Diputació de Barcelona, del PSC. El patronat, presidit pel mateix Sellarès, està format també per Jordi Menéndez, Carles Mundó, Aurora Masip, Jaume Bosch, Jordi Fortuny i Carles Flamerich en representació del Govern. Màrius García i Carme Pérez en representació de la Diputació i Miquel Esquirol i Jordi Porta -president d'Òmnium- de la pròpia entitat.

El president és Miquel Sellarès, un dels impulsors de la plataforma 'Carod, president', en les eleccions del 2003. Sellarès va ser director general de Seguretat Ciutadana amb CiU durant nou mesos -de fet Macià Alavedra li va presentar recentment el seu llibre de memòries el desembre de l'any passat- i posteriorment Secretari de Comunicació amb el tripartit durant tres, càrrec del que va haver de dimitir pels informes sobre empreses periodístiques.

L'actual president d'Esquerra, Joan Puigcercós, també l'elogiava en una entrada al seu bloc el passat 1 de novembre ("Els pressagis de Miquel Sellarès") i recordava que "fou expulsat de la seva antiga organització política (Convergència Democràtica, de la que n’és fundador) i linxat públicament per alçar la veu contra la corrupció, contra el tràfic d’influències i l’ús indegut d’informació privilegiada a l’ombra del poder". "Miquel, gràcies pel teu exemple", acabava l'¡article.


Robert Bonet, fundador de Suma Independència, explica la seva primera trobada -acompanyat d'Enric Canela- amb Joan Laporta,.


Robert Bonet, membre fundador i promotor de Suma Independència ( "bé -ha precisat a aquest digital- més que fundador, era el que vaig fer que Suma semblés una organització gran, quan ben just erem 3 persones" ) ha publicat en el seu bloc un interessant testimoni de primera mà de la seva trobada amb Joan Laporta i Enric Canela.

Cal recordar que quan, de forma personal i intransferible Enric Canela, va pactar amb Carretero, Robert Bonet va dimitir de Suma Independència i Coalició Independentista denunciant que "el pacte que va tancar l'Enric Canela no va ser consultat ni exposat a cap executiva i sols va informar a mitges del pacte ja tancat amb Rcat a nivell personal i sense que tingués l'acord i els consentiment de cap reunió executiva de Suma Independència".

Robert Bonet explica al seu bloc com, el mateix dia que naixia la seva filla Àstrid, havia estat citat al despatx de Joan Laporta, reunió a la que hi havia d'anar acompanyat d'Enric Canela. Ho explica així:

" em va trucar l'Anna Arqué hi em va dir que a les 7 teníem una reunió al despatx d'advocats del Joan Laporta. Ja sabia que a aquella hora la nena seria al món i que hi podria anar, però no sabíem encara quina seria l'hora del naixement.
Tot seguit vaig trucar a l'Enric Canela i l'hi vaig transmetre el que m'havia dit l'Anna, es va posar eufòric, ja que portàvem molt temps darrere d'aquesta reunió i que jo personalment havia intentat des de diferents canals durant molts mesos.(...)

A les 7 en punt vaig trobar-me a l'Enric a la Diagonal, al lloc indicat i varem trucar al intèrfon. Varem pujar al pis i em va obrir la porta l'Anna. Varem pujar a un pis superior per una escala que els comunicava i allí ens va rebre en Joan.
Una encaixada de mans forta i segura, la mà seca i calenta. Hi havia una taula gran rectangular i altres persones que es van aixecar i ens van rebre.
Al seure'ns varem estar parlant de les necessitats del país, de les necessitats del poble català, de la necessitat que teníem de fer un pas més i decidit cap al alliberament nacional i el paper que inexorablement tenia que fer en Joan Laporta. Ens repetia que no ho tenia clar si el millor era presentar-se, nosaltres el volíem convèncer que ell era l'home que tenia que encapçalar aquest procés i que aquest procés passaria per fase inevitable de la unitat.
No sé si aquelles paraules el van fer canviar d'opinió, encara que espero que sí.
Després d'una hora i mitja de conversa, entre les quals hi havia la felicitació de tots els presents per la meva bona nova, ens varem aixecar de la taula per marxar. Hi va haver un moment clau en tot això que em va fer veure la enorme humanitat que té en Joan Laporta, va ser un petit comentari i un petit gest.
En Joan es dirigeix a tots els presents i mirant-me a mi diu: - Aquest si que és un autèntic Catalanista, ha nascut la seva filla fa escassament un parell d'hores i és aquí pel nostre país.-
Jo l'hi vaig respondre que jo era allí precisament per la meva filla, ja que l'única cosa que volia era que ella no tingués que fer el mateix que jo i que ja trobés un estat per la nostra terra.
Tot just vaig acabar de dir això i de forma espontània que em va sorprendre molt, en Joan em va fer una abraçada.

Realment no sé si cap d'aquests gestos han fet que en Joan es presenti a les eleccions o potser sí, però el que tinc clar que estem davant d'una persona amb unes conviccions clares i que no abandonarà ni defallirà en la seva convicció d'aconseguir el que tants anel·lem, la INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.

No tinc el menor dubte que tenim una empresa molt gran davant nostre, però no hem de tenir por d'aconseguir aquesta fita, ja que només si la convicció i el coratge no ens abandona, el repte que encarem té una sol.lució a molt curt plaç.


Enllaç al Bloc de Robert Bonet, aquí

A qui demana un polític quan no hi ha diners?

Reunió d'Alfons López-Tena amb la Comissió de campanya de SCI-Terrassa


“En aquestes eleccions els partits parlamentaris estan finançant la seva campanya amb diners a compte dels catalans”, amb aquesta contundència es pronuncià Alfons López Tena en l’acte d’inaguració d’un local de Solidaritat Catalana aquest proppassat dissabte al matí a Terrassa.
Els partits parlamentaris catalans ja gaudeixen d’una quota aproximada a raó de 200.000 euros per escò aconseguit, aquesta “ajuda” està destinada a facilitar el seu finançament, davant les nombrosses despesses que genera una campanya electoral, fins aquí res de nou.
La novetat en les presents eleccions però, radica en el fet que així com en eleccions passades cada partit rebia aquests diners un cop passades les eleccions, i així es podia assignar la quantitat proporcional als resultats obtinguts, aquest cop aquesta important injecció de diners ja ha arribat als seus respectius comptes “per avançat”, el criteri que s’ha seguit és agafar el resultat obtingut en les passades eleccions del 2006, i la idea és que un cop es tinguin els resultats de les actuals es regularitzaran els comptes amb la Generalitat. D’aquesta manera es pot donar el cas que per exemple el PSC o ERC, que són partits que totes les enquestes se’ls hi està suposant una forta baixada en els seus resultats electorals, es trobin en breu en deute amb la Generalitat.
Desde la redacció d’aquest digital però es considera que el més greu és que en un moment en què els catalans emprenedors ho tenen molt difícil per accedir a finançament, o que la Generalitat, per poder arribar a final de mes, es veu obligada a emetre els denominats “bons del seny”, així i tot, els catalans encara tenim que avançar diners a compte als polítics que ens representen.
No és gens estrany que en un aspecte com aquest, tot l’arc parlamentari es posi d’acord, i tampoc estranya gens que aquest fet no sigui noticía.
Menys en aquest digital.




( foto: local de SCI-Terrassa)

Duran Lleida, nº2 de CiU, s'oposa radicalment a la independència de Catalunya


En unes recents i polèmiques declaracions, Josep Antoni Duran Lleida -futur conseller en cap de la Generalitat, en cas de victòria de Mas- ha radicalitzat les seves posicions contràries a la sobirania de Catalunya; alineant-se sense condicions amb l'espanyolisme militant representat per PP, PSOE, Ciudadanos o UPD.

En declaracions a ABC, el líder de CiU s'ha declarat contrari a la independència de Catalunya i, fins i tot, ha negat qualsevol possibilitat de concert econòmic, en la línia habitual del pujolisme: "ara no toca".

Duran argumenta el seu gir nacionalista espanyol afirmant:"no puc ser independentista per dues raons: una d'intelectual i una altra de sentimental". "D'una banda no veig possible perquè Europa no ho acceptaria. I per suposat, Espanya tampoc", "per l'altra, el meu pare continua vivint a l'Aragó [de fet, és d'Alcampell, a la Franja] i el meu cor no pot acceptar que el meu pare i jo visquem en països diferents, i que una frontera ens separa". Sobre un eventual referèndum d'autodeterminació, Duran considera que "no guanyaria l'opció independentista" malgrat que admet que aquesta "ha guanyat adeptes" darrerament.