PS“C”

El 1995, Eduardo Zaplana es va convertir en el primer president de la Generalitat Valenciana que no sabia dir ni una paraula en català. Des de Catalunya ens n’enreiem orgullosos, pensant que a nosaltres no ens passaria mai. Quinze anys després el President “català”, José Montilla no es veu capaç d’afrontar un debat cara a cara en català amb el líder del principal partit de l’oposició (que no l’únic, per molt que s’intenti bipolaritzar la campanya) Artur Mas. És per això que n’exigeix un en castellà emès en una cadena estatal!

Aquesta notícia ha passat força desapercebuda, però crec que és la que mostra més bé el gir espanyolista que ha experimentat últimament el PSC. El greuge a la llengua catalana i al país és evident:

Pel que fa a la llengua, es faria un enorme pas enrere: José Montilla, que s’havia convertit en un model a seguir per als nouvinguts a Catalunya, ara els demostra que el castellà és una llengua tant vàlida com el català per fer un debat al nostre país i sobre el nostre país. El PSC s’oblida de 30 anys de normalització lingüística, en els quals vàrem acordar que el català havia de ser la llengua vehicular i durant els quals tots hem fet esforços per que tothom el sàpiga i l’utilitzi. Així, aquest tic espanyolista, més propi de Ciudadanos i que només servirà per rascar alguns vots espanyolistes per al PSC, ens sortirà molt car a tots els catalans que ens estimem la nostra llengua.

Des del punt de vista de l’emissió a nivell estatal, l’impacte no serà menor. Per exemple, quan des d’Extremadura es critica qualsevol decisió política presa a Catalunya (El senyor Ibarra n’era un expert), els catalans no entenem per què uns senyors que no han trepitjat mai la nostra terra, es dediquen a opinar sobre nosaltres a 800 quilòmetres de distància. Fent un cara a cara a nivell estatal ens contradiem i donem la raó a aquesta gent, induint-los a opinar sense que en tinguin cap dret.

Finalment sembla que aquest debat no es farà per les desavinences entre ambdues formacions i per les “polèmiques” declaracions de Felip Puig, contràries a l’ús del castellà en el cara a cara. Tot i així, aquesta manera d’actuar dels socialistes catalans fa que em pregunti en què s’assemblen el PSC del 2003 i el PSC del 2010. Però potser el que ens hauríem de preguntar és: què hi fa aquesta “C” aquí?

Albert Amat Badiella.