TRIBUNA CATALANA s'apunta al linxament de Laporta i Tena i defensa Tresserras, que és qui paga

Miquel Sellarès

TRIBUNA CATALANA, digital de l'òrbita de Miquel Sellarès, ha sorprès per la virulència i manca d'argumentació del seu darrer editorial, on es fa una defensa incondicional del conseller Tresserras a l'hora que es menysprea de forma infantil i primària Joan Laporta i Alfons López Tena. Els entesos han vist en aquest editorial, no un exercici d'anàlisi polític sinó els efectes d'escriure al servei de qui et paga, abundosament. Més endavant ho expliquem.

L'editorial en qüestió:


EDITORIAL

"Laporta i els insults a Tresserras
Barcelona - Divendres, 12 de novembre de 2010 18:00

Si hi ha una persona respectada al govern tripartit, aquesta és el conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras. El primer partit de l’oposició i el propi expresident Pujol reconeixen el seu tarannà negociador, la seva ètica i la seva fermesa nacional. A més, acabada pràcticament la legislatura, i quan Esquerra es troba en un moment difícil, Tresserras demostra el seu nul oportunisme polític afiliant-se a aquest partit.

I un incontinent i poc informat políticament Joan Laporta, no se li ha acudit res més, en el míting d’inici de campanya, que posar a Tresserras d’exemple del tripartit nefast qualificant-lo “d’inútil” i “pocavergonya”, en resposta a les paraules del conseller afirmant que considerava “simplistes” les propostes de Solidaritat. L’estil primari i les maneres de fer de Joan Laporta i el seu company Alfons López Tena fan que dia a dia el globus de SI es desinfli.

L’insult i la desqualificació personal no són admissibles, i menys encara, entre independentistes."

L'explicació a aquesta lamentable no s'ha de buscar en el món del pensament polític, ni del catalanisme, sinó en el més prosaic del "qui paga mana"; com molt bé ho explica aquesta web:

El que cobra Miquel Sellarès d'ERC i el tripartit

L'ex secretari de comunicació del Govern, Miquel Sellarès, cobra un sou d'alta direcció -més de 106.000 euros a l'any- com a màxim responsable de la Fundació Centre de Documentació Política, segons ha denunciat CiU en el debat dels Pressupostos de la Generalitat del 2010 en comissió.

La diputada Pilar Pifarré, en efecte, ha afirmat que "el Centre de Documentació Política es va posar l’any passat en el Departament de Presidència i hi continua aquest any. L’any 2009 tenia trenta laborals fixos, i aquest 2010 té vint-i-nou laborals fixos i una alta direcció que hi apareix, amb unes retribucions de 106.044 euros".

Fonts oficials del Govern han justificat que "es tracta d’un sou brut equivalent al d’un secretari general. El sou és el mateix que l’any passat. La fundació és un mitjà propi, forma part del sector públic, és a dir, està integrada dins el pressupost de la Generalitat i per tant no rep subvencions".

El sou de Sellarès, malgrat no ser un càrrec oficial, supera el de secretari general d'una conselleria -el número dos de cada departament- que està en 93.000. Els consellers cobren 127.000 euros a l'any i els secretaris generals de la Presidència (Isaías Táboas) o del Govern (Laia Bonet) 126.000.

La Fundació, té un pressupost de quasi 1,9 milions d'euros, per a fer els resums de premsa de la Generalitat. Els resums no van ser adjudicats per concurs públic, sinó per conveni malgrat que, des de cas Millet, el Govern recela dels convenis. A més, el 2004 l'entitat ja va rebre una subvenció de 191.000 euros pel "projecte de millora dels serveis i productes de documentació mitjançant la renovació i ampliació del seu maquinari i programari" malgrat que aquell any el propi Sellarès havia estat nomenat Secretari de Comunicació del Govern.

El Centre de Documentació Política va ser fundada el 1978 com a entitat privada, però Sellarès va aconseguir el 1999 que participés tant la Generalitat de Catalunya, aleshores en mans de CiU, com la Diputació de Barcelona, del PSC. El patronat, presidit pel mateix Sellarès, està format també per Jordi Menéndez, Carles Mundó, Aurora Masip, Jaume Bosch, Jordi Fortuny i Carles Flamerich en representació del Govern. Màrius García i Carme Pérez en representació de la Diputació i Miquel Esquirol i Jordi Porta -president d'Òmnium- de la pròpia entitat.

El president és Miquel Sellarès, un dels impulsors de la plataforma 'Carod, president', en les eleccions del 2003. Sellarès va ser director general de Seguretat Ciutadana amb CiU durant nou mesos -de fet Macià Alavedra li va presentar recentment el seu llibre de memòries el desembre de l'any passat- i posteriorment Secretari de Comunicació amb el tripartit durant tres, càrrec del que va haver de dimitir pels informes sobre empreses periodístiques.

L'actual president d'Esquerra, Joan Puigcercós, també l'elogiava en una entrada al seu bloc el passat 1 de novembre ("Els pressagis de Miquel Sellarès") i recordava que "fou expulsat de la seva antiga organització política (Convergència Democràtica, de la que n’és fundador) i linxat públicament per alçar la veu contra la corrupció, contra el tràfic d’influències i l’ús indegut d’informació privilegiada a l’ombra del poder". "Miquel, gràcies pel teu exemple", acabava l'¡article.


1 comentari:

  1. No cal ser gaire intel·ligent per adonar-se de la tàctica del victimisme que practica Laporta.

    Acostumat a ser un home espectacle, de política no hi entendrà res, però de recursos mediàtics perquè es parli d'ell en sap un niu.

    ResponElimina