Vosté i Espanya. El Duran més català.

El Duran s'enfada amb el PER, ja es tracta d'això, oi?, vosté s'enfada per nosaltres, els hi diu ben dites a la cara dels espanyols, i nosaltres el votem oi?

La polèmica li va bé, i el missatge ja ha arribat als televidents catalans, primer denúncia la injustícia del PER, llavors matissa i aclareix que la cultura del subsidi no ajuda a Andalusia, i llavors ens ve a dir més o menys que nosaltres els catalans, treballadors i bona gent hem de ser com un exemple per ajudar Espanya a organitzar-se millor, "enlloc de donar peix donar la canya i ensenyar a pescar..." deia l'altre dia.

Sempre el mateix, ens segueix enganyant, assumeix pels catalans una posició que no ens correspon. Ens explica cert lideratge de Catalunya dins Espanya, ells pobrets, encara amb les cabres i nosaltres, els rics, treballadors, honestos e intel·ligents, els hi hem d'ensenyar com s'ho han de fer als nostres veïns per entrar a això de la vida moderna del primer món i ser més competitius.
Vosté ens explica això i a nosaltres ja ens va bé d'escoltar-ho, millor viure amb aquesta aparença que amb la cruessa que significa reconèixer el rucs i sabates que som i com ens hem deixat enganyar i robar més de 30 anys per vosté i Espanya (o sigui, enganyar per vosté i robar per Espanya, ;).

Li ha funcionat fins ara i li seguirà funcionant, tots nosaltres no veiem ni escoltem res, tot el que sabem prové dels grans mitjans, i els mitjans són vosté i Espanya.

Millor per la consciència creure que els espanyols són uns pobres retrasats troglodites als que els hi aniria molt bé una mica del nostre estil i maneres, que no reconèixer que aquests mateixos retrasats són aquells qui ens governen i manen, millor això que no reconèixer que Catalunya, només és encara una regió més d'aquesta retrasada Espanya amb la particularitat que aquí és on hi ha més rucs i sabates, més cagats i mitges-merdes de tot Espanya!, coññño!.

Millor sobretot per vosté i Espanya.
No pels catalans.
Oi?

                                                                                                                     Joan Poca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada