La monarquia espanyola en sortirà molt
reforçada de la xiulada.
Quan soni l’himne d’Espanya, el Príncep, amb
posat ferm però tranquil, suportarà el xàfec davant tota l’audiència espanyola,
la ira salivera de catalans i bascos, les ironies amb elefants, amb
l’Urdangarín,..., ell, sol, ho assumirà tot a les seves espatlles, el Rei hi
podria anar perfectament, però no es pot desaprofitar l’oportunitat de
presentar-nos al Príncep com a digne hereu de la corona.
És el millor moment per presentar-nos el futur
de la monarquia espanyola en acció, ell, sol, heroi patriòtic, dempeus plantat,
defensant l’honorabilitat d’Espanya davant bascos i catalans, pintats a la
cara, amb banderes, suats, enrogits de tant xiular, salivant al cridar e
insultar.
Així com l’Aguirre busca l’enfrontament entre
regions per tapar la mala gestió de la comunitat de Madrid i tot el marrón de
Bankia, el Príncep, com a relleu del seu pare-Rei aflebit i vell, es
personificarà exemplarment en totes les pantalles de les llars espanyoles com a
màxim representant i garantia de la unitat d’Espanya.
Si Franco va restaurar al Rei Joan Carles, fou
perquè era molt conscient que només amb la democràcia que vindria no es
garantiria simbòlicament la unitat d’Espanya.
Amb aquest escenari, la monarquia matarà tres
ocells d’un tret, es redimirà dels
errors comesos al exposar-se a la ràbia del poble, aconseguirà que a partir
d’ara qui critiqui la monarquia s’estigui alineant amb els separatistes bascos
i catalans, i finalment se’ns presentarà al successor, quan al pare-Rei no
l’acompanyin les forces, ell, el seu fill, el Príncep, estarà allà.
La xiulada segurament està molt bé.
Però jo hagués preferit quelcom tipus
quedar-nos tots a fora del camp i entrar un cop començat el partit.
Segurament és més dur ser un futur Rei a qui
se li gira l’esquena, que donar-li la oportunitat a un Príncep, davant els
televisors de tot Espanya, d’esdevenir Rei de la seva nació.
Joan Poca.
Joan Poca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada