Durant aquesta campanya electoral he intentat convèncer a un munt d’independentistes als qui amistosament anomeno “cagats”, convençuts de que el seu vot independentista servirà de molt a CiU, per aquella norma del “vot útil”. Em deien que Artur Mas administrarà més bé els recursos que no pas el tripartit, que farà polítiques d’austeritat per sortir de la crisi, que la independència ara no toca, que fer el concert econòmic és més fàcil que tirar-se un pet, i en definitiva, que viurem feliços per sempre més.
Fals, fals, fals i fals: de les anteriors afirmacions, la primera frase es pot salvar si canviem la paraula “recursos” per “misèries de l’autonomisme”. Pel que fa a la independència és veritat, ara no toca; ja tocarà en un moment més oportú, quan les vaques volin, els peixos caminin, o quan haguem de menjar carn triturada perquè ja no ens quedaran dents per mastegar. I evidentment és molt més fàcil posar-se d’acord amb el PP i el PSOE, convèncer a la majoria de la població Espanyola per tal de que renunciïn a les subvencions que els paguem, i propiciar un canvi de constitució que ens permeti aconseguir el concert econòmic.
Tots aquests arguments no em van servir de res per convèncer a aquesta gent, que van acabar votant pel canvi, la serietat, el rigor i tot un assortit de tonteries i paraules buides que espero oblidar algun dia. El més trist és que ara alguns se n’adonen del seu error, precisament després de sentir el discurs d’investidura del senyor Mas.
De sobte descobreixen que el seu vot independentista ha anat a parar a mans de gent que no té miraments a l’hora de pactar i fer favors a forces anticatalanes com el PP. S’esgarrifen quan veuen que el discurs preelectoral de CiU no té res a veure amb el postelectoral. Es fan el harakiri quan senten les sentències del senyor Mas: “Si a Madrid no accepten el concert econòmic, els ho posarem una mica difícil per governar”, pretenent que a Madrid tremolin de por quan el que fan és pixar-se de riure.
I el que els faltava a aquests pobres independentistes era veure la reacció de CiU a la sentència del TS al carregar-se 30 anys d’immersió lingüística. Encaixant la bufetada gairebé amb plaer, fent veure que no passa res i resignant-se a mantenir les escoles catalanes en una situació d’il·legalitat.
Ara ja és tard per canviar el vot, però si a les properes eleccions els independentistes votem per l’autonomisme, ens mereixerem el que vindrà.
Albert Amat Badiella
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada