Aquest any als catalans..., carbó!

Tot allò que va dirigit als infants té contingut didàctic, fins i tot aquell mínim comentari insignificant no es pot desprendre de cert contingut alliçonador, moralitzant o formatiu, quan cau..., no havies de còrrer tant!, quan es taca..., has de vigilar més!, quan crida massa..., no facis tan soroll!, vesteix-te ràpid!, no t’entretinguis!, escolta’m bé!...

Els contes són també un exemple, la caputxeta vermella ens ensenya que no ens hem de refiar dels estranys, les 7 cabretes que tampoc els hi hem d’obrir la porta, els 3 porquets que no s’ha de ser mandrós,...

I els Reis Mags d’Orient?, quin és el seu contingut “formatiu”?

Els Reis Mags segueixen vigents, la tradició s’ha anat perfilant i adaptant, i el seu missatge continúa essent vigent.

Els Reis són el poder, aquell que mana, ho saben tot, durant tot l’any ens vigilen, inspectors d’hisenda, mossos, trànsit, videovigilància, i són justos, saben destriar qui es porta bé i qui malament, sistema judicial, venen de molt lluny, perquè són importants, els nens els hi escriuen una carta, tenen que formar-se, aprendre a llegir i escriure, estudiar una carrera, treure bones notes, llavors li portaran la carta a un patge, burocràcia, òrgans de govern, amb les seves solicituds, joguines, beneficis, casa, cotxe, i si s’han portat bé, moral, civisme, treball, urbanitat, integració social, potser a l’endemà trobaran les joguines a sota de l’avet, si per contra s’han portat malament, trobaran carbó, l’atur, inspeccions, multes, o la presó. Bé, està clar que la tradició dels 3 Reis és un primer exemple que ajuda a intuïr al menut infant l’estructura d’un estat, i la relació de poder poble-govern.

Perquè doncs, aquest any els catalans tindrem carbó?

Són varies malifetes...

Som malparlats, seguim tossudament utilitzant el català, s’entèn que el volguem parlar a casa, a la vora del foc, però pretendre-ho també al cinema, a les botigues, als ajuntaments o fins i tot a les escoles, això ja és passar-se!

Som egoïstes, només fem que demanar, volem tots els diners per nosaltres, millor finançament, el concert econòmic, i als pobres nens que passen més gana, no els hi volem deixar ni una engruna!

Sempre volem manar, volem decidir nosaltres sense demanar permís als grans, organitzem consultes sobiranistes tot solets arreu de Catalunya!

No sabem acceptar una negativa, quan se’ns va retallar l’estatut, vam tenir una rebequeria intolerable!, va ser un 10 de juliol.

Ens hem passat, i tot això no quedarà inpune.

És veritat quan l’Artur Mas diu que el poble català no està prou madur per la independència.

De fet encara creiem en els Reis, i estem convençuts que si ens portem bé i som bons minyons tot allò que demanem, sinó és massa cosa, quan ens aixequem ho trobarem a sota l’arbre. Aquest any no ho hem fet massa bé, les coses s’han de demanar d’una altra manera..., i més a poc a poc...

L’evidència més clara de la nostra inmaduressa com a poble són els esclatants resultats de Convergència en aquestes últimes eleccions, ja ho sap prou bé el Mas que no estem madurs i hàbil ell se n'aprofita.

Com aquest any ens tocarà carbó, i sembla que als Reis no els hi fem molta gràcia, de cara l’any vinent tenim dues alternatives com a poble, o madurem, ens fem grans i anem nosaltres solets a comprar allò que desitgem amb els nostres quartos...

o provem a fer cagar el tió!