Espanya 7-Catalunya 0


No he pogut veure mai clar del tot el tema de les consultes sobiranistes, evidentment hi estic totalment d’acord i a favor, l’exercici de la democràcia, el dret a decidir, encetar el debat, que se’n parli, sí, totalment d’acord, sobretot en els seus inicis, a Arenys de Munt, però ara no deixa de semblar-me un punt estrany, i no sé si està bé del tot...
La sospita es féu més gran en el moment en que, desacomplexadament, CiU hi dóna ple suport, i sobretot quan el Mas fins i tot, fent-se pregar una miqueta, acaba dient que també anirà a votar..., es que de convergència no me’n refio gens, i sempre he pensat que els moviments que fan són contraris als interessos sobiranistes de Catalunya.

Bé, això mateix també em passa amb la selecció catalana de fútbol, se’m fa molt difícil disfrutar amb un partit amistós que no serveix per classificar-se enlloc, i em fa molta mandra anar a l’estadi Lluís Companys a veure els seus partits, crec que l’únic amistós que si disfrutaria seria un Catalunya-Espanya,de fet ja es va fer un cop,fa molts anys, al 1924, i vam perdre pel desastrós resultat de 7 a 0 a favor d'Espanya :(. El problema seriós és que crec que aquesta selecció catalana no reconeguda no aconsegueix a la pràctica , altra cosa que deslegitimar l’existència d’una possible selecció catalana real, i de retruc, deslegitima el país que legitimaria la selecció real..., m'explico:
                                  Partit de la selecció catalana contra el Colo-colo xilè al 1927.

En aquests partits de Nadal, sobretot es revel.la com a cabdal no tan el resultat esportiu(també associat a l'estúpida idea de si com a país tenim prous bons esportistes per tenir sentit una selecció, o sigui capacitat per guanyar trofeus i medalles, o per dir-ho d’una altra forma, demostrar-nos que també podem guanyar sense l’Iker i el Sergio Ramos), sinó l’assistència de públic que s’ha donat en el camp, o sigui, comprobar maliciossament quin suport i quina viabilitat podria tenir una possible selecció catalana real per part del seu mateix poble, evidentment el camp no s’omple ni a la meitat. De la mateixa manera en les consultes es passa a valorar sobretot la participació, i la baixa participació o assistència no aconsegueix una altra cosa que deslegitimar una possible consulta sí vinculant o una selecció sí real.
El fet és que carreguem(o descarreguem) en una selecció simulada el desig d’una de real, i el resultat no pot ser més penós, l’existència d’aquesta mateixa fa menys possible, menys creïble la real, perquè no fa una altra cosa que deslegitimar-la. No puc viure, no puc sentir algo amb intensitat si sé que és fals, que és un simulacre.
O dient-t'ho una mica bèstia, si vull follar i no puc, em faig una palla, però si em faig una palla ja no tinc ganes de follar.

l'impresentable anunci d'Estrella Damm.
Perquè els països que han aconseguit recentment la independència no han fet consultes no vinculants previes a les oficials?. Segurament són països que no en tenien prou en fer-se una palla, segurament el seu poble prefereix follar. El problema és que encara som massa convergents, i com diria l’Enric Vila, som un poble capat. En aquest sentit pren total consistència el recent article d’en Toni Vall a l’Avui sobre el putrefacte anunci d’Estrella Damm. És un anunci que permet l'autoconsòl de pensar que tot i l'atracament i asfixia permanent de Catalunya, tot i la humiliació dia sí, dia també que patim els catalans per part d'Espanya, puc anar a dormir tranquil si penso que potser no estem tant malament, i podem estar prou orgullossos, ja que entre moltes altres meravelles tenim "les millors anxoves del planeta" i mentres prenc una Estrella Damm i penso en aquesta parida, no em preocupo tant pel meu exhaurit país, és millor pensar coses alegres que no enfrontar-se a la crua realitat, diu l'anunci: "coses bones, coses nostres que tenim", no sóc tan imbècil, ens equivoquem tots plegats si ens pensem que amb això ja es justifica un país, un país necessita sobretot de la voluntat del seu poble, i no en farem res de planys i complaences.
       
                                                                                                             Joan Poca.

Mas espanyolitza la Generalitat


Susana Bouis i Josep Martí, casats i ex membres del Partido Popular, passaran a formar part de l’equip de govern de CiU. Concretament, Susana Bouis ocuparà el càrrec de Directora General de la Funció pública de la Generalitat (departament de Vicepresidència), mentre el seu marit serà secretari de comunicació (departament de Presidència).

Susana Bouis, Josep Martí, Pilar Fernández Bozal... La credibilitat del senyor Mas disminueix cada cop que s’omple la boca dient que “l’horitzó nacional de Catalunya no ha de tenir límits” o cada cop que parla de la “transició nacional cap a la independència”. Mentre afirma aquestes mentides per acontentar als seus votants independentistes, el país és governat pels qui neguen la sobirania i fins i tot la identitat nacional del poble català.

Súper Mas


Ahir hi va haver una sessió parlamentària que possiblement es convertirà en habitual al Parlament: el senyor Mas tornant victoriós d’una reunió amb el president del govern espanyol, i els diputats de Solidaritat fent-lo baixar de peus a terra.

Doncs si, poc més d’un mes després de la formació del nou govern, Artur Mas ja farda de les misèries que ha aconseguit rascar a base d’abaixar-se els pantalons a la Moncloa. 759 milions d’euros en infraestructures sonen molt bé sols, però si els poses de costat amb l’espoli fiscal anual es noten lleugeres diferències: 759 m€ contra 22.000 m€. I si a més et fixes en que aquests 759 milions són diners ja assignats a obres catalanes, però bloquejats pels problemes econòmics del govern espanyol, te’n adones que el senyor Mas no té res a presumir.

I evidentment tampoc pot presumir d’haver aconseguit que el govern espanyol doni permís a la Generalitat per endeutar-se. Prou patètic és demanar permís als “papes” per fer el que és millor per Catalunya, mostra d’una manca d’autogovern irremeiable.

Patètic.
       

       

Josep Cuní ja no dissimula


Josep Cuní, famós per capitanejar amb mà de ferro el programa “Els Matins” de TV3, afirmava aquest dimarts que a la manifestació del 10J, la majoria de manifestants no eren independentistes. Segons ell, la majoria independentista va ser simplement un efecte òptic produït perquè els independentistes ens vàrem col·locar pel davant de la capçalera oficial.

La primera conclusió a la que es pot arribar amb aquestes afirmacions és que el dia 10 de Juny de l’any passat, Josep Cuní estava possiblement jugant a golf o pescant. A qualsevol persona present a aquella manifestació no li passaria mai pel cap pensar que el clam independentista del 10J va ser un efecte òptic o un complot extraterrestre que modifiqués la nostra percepció de la realitat (la qual cosa seria més versemblant). En aquella manifestació, els independentistes estàvem per davant de la capçalera, pel darrere, pels carrers paral·lels, pels balcons... i per qualsevol part de la manifestació on el senyor Cuní es dignés a mirar. 

El senyor Cuní pot ser tant espanyolista com vulgui, però el que no pot fer és manipular i mentir a través de la televisió pública de tots els catalans.

Mayor Oreja i Mariano Rajoy són informats a Brussel.les envers la 'Consulta sobre la Independència'



Barcelona Decideix per tothom!
Mayor Oreja i Mariano Rajoy són informats a Brussel.les envers la 'Consulta sobre la Independència' per la comissió Internacional de BCN Decideix
La comissió d´internacional de BCN Decideix ha explicat personalment la Consulta sobre la Independència al sr. Oreja i al lider del PP Espanyol Mariano Rajoy.
La coordinadora de la comissió d´internacional, Anna Arqué, explica que aixó mostra que la passivitat dels partits unionistes a implicar-se en aquest procès democràtic no és pas per manca d´informació ni desinterès per part de la plataforma organitzadora a fer conèixer aquesta iniciativa popular a tots els partits polítics i entitats socials, sino a una voluntat política dels qui es declinen pel vot negatiu a la independència, 'ara que inclús se´ls ha fet entrega dels diptics informatius és hora que demostrin el seu tarannà democràtic i comencin a participar de la Consulta demanant el NO per la Independència, els animem a participar'.
Paral.lelament la plataforma Barcelona Decideix també ha tingut converses amb representants del partit popular a la ciutat de Barcelona.

Aquest any als catalans..., carbó!


Tot allò que va dirigit als infants té contingut didàctic, fins i tot aquell mínim comentari insignificant no es pot desprendre de cert contingut alliçonador, moralitzant o formatiu, quan cau..., no havies de còrrer tant!, quan es taca..., has de vigilar més!, quan crida massa..., no facis tan soroll!, vesteix-te ràpid!, no t’entretinguis!, escolta’m bé!...
Els contes són també un exemple, la caputxeta vermella ens ensenya que no ens hem de refiar dels estranys, les 7 cabretes que tampoc els hi hem d’obrir la porta, els 3 porquets que no s’ha de ser mandrós,...
I els Reis Mags d’Orient?, quin és el seu contingut “formatiu”?
Els Reis Mags segueixen vigents, la tradició s’ha anat perfilant i adaptant, i el seu missatge continúa essent vigent.
Els Reis són el poder, aquell que mana, ho saben tot, durant tot l’any ens vigilen, inspectors d’hisenda, mossos, trànsit, videovigilància, i són justos, saben destriar qui es porta bé i qui malament, sistema judicial, venen de molt lluny, perquè són importants, els nens els hi escriuen una carta, tenen que formar-se, aprendre a llegir i escriure, estudiar una carrera, treure bones notes, llavors li portaran la carta a un patge, burocràcia, òrgans de govern, amb les seves solicituds, joguines, beneficis, casa, cotxe, i si s’han portat bé, moral, civisme, treball, urbanitat, integració social, potser a l’endemà trobaran les joguines a sota de l’avet, si per contra s’han portat malament, trobaran carbó, l’atur, inspeccions, multes, o la presó. Bé, està clar que la tradició dels 3 Reis és un primer exemple que ajuda a intuïr al menut infant l’estructura d’un estat, i la relació de poder poble-govern.
Perquè doncs, aquest any els catalans tindrem carbó?
Són varies malifetes...
Som malparlats, seguim tossudament utilitzant el català, s’entèn que el volguem parlar a casa, a la vora del foc, però pretendre-ho també al cinema, a les botigues, als ajuntaments o fins i tot a les escoles, això ja és passar-se!
Som egoïstes, només fem que demanar, volem tots els diners per nosaltres, millor finançament, el concert econòmic, i als pobres nens que passen més gana, no els hi volem deixar ni una engruna!
Sempre volem manar, volem decidir nosaltres sense demanar permís als grans, organitzem consultes sobiranistes tot solets arreu de Catalunya!
No sabem acceptar una negativa, quan se’ns va retallar l’estatut, vam tenir una rebequeria intolerable!, va ser un 10 de juliol.
Ens hem passat, i tot això no quedarà inpune.
És veritat quan l’Artur Mas diu que el poble català no està prou madur per la independència.
De fet encara creiem en els Reis, i estem convençuts que si ens portem bé i som bons minyons tot allò que demanem, sinó és massa cosa, quan ens aixequem ho trobarem a sota l’arbre. Aquest any no ho hem fet massa bé, les coses s’han de demanar d’una altra manera..., i més a poc a poc...
L’evidència més clara de la nostra inmaduressa com a poble són els esclatants resultats de Convergència en aquestes últimes eleccions, ja ho sap prou bé el Mas que no estem madurs i hàbil ell se n'aprofita.
Com aquest any ens tocarà carbó, i sembla que als Reis no els hi fem molta gràcia, de cara l’any vinent tenim dues alternatives com a poble, o madurem, ens fem grans i anem nosaltres solets a comprar allò que desitgem amb els nostres quartos...
o provem a fer cagar el tió!



CALENDARI PACTAT d’AGRESSIONS o LA SORT d’ARTUR MAS.


Un cop Mas ha guanyat les eleccions, passats uns dies, estem assintint ara, a una sèrie d’esdeveniments amb un calendari milimètricament pautat i pactat.

Com se sent avui un convergent independentista?



Durant aquesta campanya electoral he intentat convèncer a un munt d’independentistes als qui amistosament anomeno “cagats”, convençuts de que el seu vot independentista servirà de molt a CiU, per aquella norma del “vot útil”. Em deien que Artur Mas administrarà més bé els recursos que no pas el tripartit, que farà polítiques d’austeritat per sortir de la crisi, que la independència ara no toca, que fer el concert econòmic és més fàcil que tirar-se un pet, i en definitiva, que viurem feliços per sempre més.

Fals, fals, fals i fals: de les anteriors afirmacions, la primera frase es pot salvar si canviem la paraula “recursos” per “misèries de l’autonomisme”. Pel que fa a la independència és veritat, ara no toca; ja tocarà en un moment més oportú, quan les vaques volin, els peixos caminin, o quan haguem de menjar carn triturada perquè ja no ens quedaran dents per mastegar. I evidentment és molt més fàcil posar-se d’acord amb el PP i el PSOE, convèncer a la majoria de la població Espanyola per tal de que renunciïn a les subvencions que els paguem, i propiciar un canvi de constitució que ens permeti aconseguir el concert econòmic.

Tots aquests arguments no em van servir de res per convèncer a aquesta gent, que van acabar votant pel canvi, la serietat, el rigor i tot un assortit de tonteries i paraules buides que espero oblidar algun dia. El més trist és que ara alguns se n’adonen del seu error, precisament després de sentir el discurs d’investidura del senyor Mas.

De sobte descobreixen que el seu vot independentista ha anat a parar a mans de gent que no té miraments a l’hora de pactar i fer favors a forces anticatalanes com el PP. S’esgarrifen quan veuen que el discurs preelectoral de CiU no té res a veure amb el postelectoral. Es fan el harakiri quan senten les sentències del senyor Mas: “Si a Madrid no accepten el concert econòmic, els ho posarem una mica difícil per governar”, pretenent que a Madrid tremolin de por quan el que fan és pixar-se de riure.

I el que els faltava a aquests pobres independentistes era veure la reacció de CiU a la sentència del TS al carregar-se 30 anys d’immersió lingüística. Encaixant la bufetada gairebé amb plaer, fent veure que no passa res i resignant-se a mantenir les escoles catalanes en una situació d’il·legalitat.

Ara ja és tard per canviar el vot, però si a les properes eleccions els independentistes votem per l’autonomisme, ens mereixerem el que vindrà.


Albert Amat Badiella       

El Periódico: Solidaritat entra al Parlament i Reagrupament en queda fora

Mossèn Ballarin:“els capellans no fan política, però sóc amic del Jan i no em puc rentar les mans”

Segons la darrera enquesta del rotatiu del Grupa Zeta, SI té una intenció directe de vot del 2'1%, la qual cosa suposa, a l'hora de fer l'estimació definitiva dels percentatges (la cuina) -en tot el món i en totes les enquestes fetes fins ara- superar amb escreix el 3%. El diari al servei de la unitat d'Espanya, seguint els interessos dels partits que li són afins CiU, PSOE i PP, manipulen aquestes dades incontestables per tapar la realitat.

C's, amb només dues décimes més d'intenció de vot (2'3) que SI passa al 3'7%, mentre el 2'1 de SI es "transforma" en un 2'6%. A C's se li afegeix un 1'7% mentre a SI 3 miserables dècimes !!!, un 0'3%.

Qui sí té impossible obtenir diputats és el partit carreterista.

L'altre dada a remarcar és constatatr que el vot majoritari del 10j anirà a parar a la coalició de Mas i l'espanyolíssim Duran Lleida.L'enquesta els hi atribueix el 39'9% dels vots, la qual cosa significa que els independentistes votaran a favor de la unitat definitiva i irreversible d'Espanya i 23 hipotètics anys més de regionalisme, anar emrera i corrupció. Cal recordar que Millet encara és al carrer?. Els independentistes, si res ho impedeix, seran els culpables d'un nou tripartit CDC-UDC-PP (suport extern), amb l'espanyol -tan o més que Montilla- de conseller en cap. Una vergonya per la nació. "No ploreu com a convergents, el que no heu sabut defensar com a solidaris", aquesta és la frase que tenen preparats els catalans no sotmesos per dedicar als votants convergents, un cop arribi el moment de la debacle i la misèria social i nacional.

Per la banda independentista el que si es confirma és que el vot útil, sobretot a partir de la darrera setmana, s'està concentrant a Solidaritat Catalana per la Independència. La raó de no llençar el vot, cosa inevitable si es vota Carretero, ha fet que el traspas de vots cap SI s'hagi accelerat de forma imparable.

Les enquestes internes de PSC i CiU atorguen a SI entre 6 i 10 escons. Mas i els espanyols tenen pànic de trobar-se amb els Laporta, López-Tena, Bofill, Strubell o Uriel Bertran al Parlament. L'objectiu de CiU és perpetuar indefinidament l'engany...ho permetran els independentistes?. La única forma d'evitar la ruina i desaparició de Catalunya és votar Solidaritat Catalana per la Independència!


Campanya contra Laporta: uns paguen i apunten, altres cobren i disparen


Mai el Principat havia viscut una campanya de linxament tan infame com l’orquestrada pels poders fàctics catalano-espanyols contra Joan Laporta.
Vivim en una terra on els plutòcrates han instituït la cleptocràcia com a forma naturalitzada de desgovern. Tot a major glòria d’Espanya i dels seus negocis. Qui sigui un obstacle serà vilment eliminat.
Abans els nostres líders eren directament assassinats: Pau Claris, Lluis Companys, Carrasco i Formiguera, Josep Sunyol. Com ara no queda bé, els poders fàctics assassinen Joan Laporta amb altres mètodes: el linxament mediàtic i la mort civil.
La portada d’avui del Marca o els continguts vomitius d’e-notícies han superat totes les previsions. Fins on pot arribar la misèria humana?. Molts han assolit, a aquestes alçades de la campanya , un cum laudem en indignitat

Uns paguen i assenyalen:


Altres cobren i disparen:





Inda (Marca), Rius , Carazo, Freixas (Rosell), Antich...










Ordre: destruïr Joan Laporta




Objectiu: un nou tripartit CDC-UDC-PP, perqué res canvi, continuin manant els plutocrates de sempre i, pels segles dels segles, Catalunya sigui Espanya.





LA XARXA VEU AIXÍ EL CAS MARIA LAPIEDRA...

Qui hi ha darrera la guerra bruta del vídeo de Maria Lapiedra?


María Lapiedra en una festa de la "roja"
A Solidaritat Catalana creien haver-ho vist tot, fins que ha esclatat el tema Maria Lapiedra.
Les infamies, testimonis falsos i intoxicacions contra Laporta i SI, promogudes per un sector de CiU i ERC, el grup Godó i la Brunete mediàtica, amb l'aplaudiment entusiasta del que queda de Reagrupament, semblava que no ens podíen sorprendre amb res més, però anavem errats.
El vídeo de suposat suport a Laporta de la simpatitzant de les JERC, l'actriu porno Maria Lapiedra, ha traspassat tots els límits tolerables pels solidaris.
Maria Lapiedra té un bon curriculum d'accions oportunistes, sense altre objectiu que el de l'auto-promoció. La simpatitzant de les JERC va participar en festes privades de la "roja" amb motiu de les cel.lebracions de la Copa del Món per part de la selecció espanyola...i no sense protagonitzar episodis com els descrits per una web del cor:
"María Lapiedra iba como desesperada detrás de todos los futbolistas ¡y yo no sé cómo no se le cae la cara de vergüenza!

Primero por la tarde está en todo el fregado enseñando las tetas pintadas de balones de fútbol, y luego persiguiéndolos por la noche.

Y no sé si es que se creerá que alguno se puede enamorar de ella, porque no hay más que ver a las novias y mujeres de los futbolistas, que son todas súper guapas, sin operar, educadas, con clase, con estilo… Vamos, ¡todo lo contario a ella! Así que dudo mucho que alguien le dedicara más que dos palabras."


Si bé, en un primer moment, es va creure que es tractava d'una estratègia de Lapiedra per auto-promocionar-se a costa de Laporta. Certes informacions arribades a la cúpula de SI fan sospitar que la cosa no és tan ingenua i que darrera el lamentable vídeo s'amaga una operació de desprestigi impulsada i subvencionada per un partit desesperat i en hores baixes. Sembla ser que aquest partit està més a prop de Reus, Vendrell o Ripoll que de Madrid. En fonts properes a Solidaritat s'assegura que quan es disposin de les proves definitives és faran públiques les resposabilitats i que Macià i Companys enrogirien de ser vius.
El cas és que ningú de Solidaritat tenia coneixença amb Maria Lapiedra i que fins i tot va ser advertida que fes el favor de no utilitzar les sigles de SCI i la figura de Laporta per un vídeo que no tenia res a veure amb la coalició independentista. La reacció pressumptament infantil de l'actriu porno, davant els adevertiments de Solidaritat, van fer sospitar que Lapiedra actuava per encàrrec, sospita que s´ha confirmat.
També ha estat qualificada com a deplorable l'actitut de Carretero que, miting rera miting, utilitza aquesta maniobra miserable de Lapiedra i els seus promotors, per difamar Joan Laporta. El líder regenacionista -després del seu suport a Mas i Rosell- ha evidenciat que la seva prioritat és el seu ego i allò que penja de les taules de braser, però mai dels mais la nació catalana.
Ben aviat podrem donar noms i cognoms de qui hi ha darrera d'aquesta nova campanya intoxicadora contra l'independentisme. A molts pretesament independentistes els hi caurà la cara de vergonya.


Carles Mora intenta impedir la publicitat de SI i és amonestat per la Junta Electoral


Carles Mora, alcalde d'Arenys i candidat per les llistes regeneracionistes del Dr.Carretero i Grau, ha actuat davant la Junta Electoral d'Arenys de Munt per intentar impedir que Solidaritat Catalana pogués exercir el dret democràtic d'expressar el seu ideari i difondre l'independentisme democràtic; sembla ser que el senyor alcalde no vol veure cap cartell de SI. Aquesta actitud totalitària i anti-democràtica ha estat enèrgicament blasmada per la Junta Electoral de Zona d'Arenys. Esperem que el senyor Mora torni al recte camí de la tolerància, llibertat i exercici democràtic de l'autoritat. Sembla  ser que l'abans ponderat alcalde està agafant certes actituts pròpies de gent poc amant del respecte i la tolerància. Carles Mora no ha de seguir l'exemple de persones del seu propi partit, com el cap llista Lleida que avui mateix ha afirmat -fent referència als que van deixar Rcat i ara són a Solidaritat: "El flautista d'Hamelin [Laporta] es va emportar les rates i els ratolins"
.
Heus ací els documents que il.lustren els fets:


JUNTA ELECTORAL DE ZONA
ARENYS DE MAR

ACUERDO

En Arenys de Mar, a 22 de noviembre de 2010

En relación a la exposición de hechos efectuada por el Ajuntament de Arenys de Munt en cuanto a la colocación de carteles por parte del partido SOLIDARITAT CATALANA


ACUERDA:

Dar traslado al representante de SOLIDARITAT CATALANA para que en el plazo de una audiencia informe a esta Junta sobre los hechos descritos.

Tal como dispone el art. 21 de la LOREG contra este acuerdo podrá interponerse recurso ordinario, dentro de las venticuatro horas siguientes a la notificacion del mismo, ante esta Junta Electoral de Zona para su sustanciación ante la Junta Electoral Provincial. El recurso puede interponerse por via fax al 93.792.24.56 debiendo aportar el original al dia siguiente dentro del horario de oficina.



Contesta de Solidaritat Maresme a Junta Electoral Zona d'Arenys de Mar
22 de novembre de 2010 13:32

En relació a l'enganxada de cartells produïda a Arenys de Munt, és una qüestió habitual quan ha estat el propi Ajuntament qui no ha informat ni convocat a les coaliciacions pel repartiment d'espais electorals.

Reclamem per evitar aquestes incidències que l'Ajuntament d'Arenys de Munt, ens informi de l'acord i espai atorgats al seu municipi a la nostra coalició.

Atentament,

Coordinador del Maresme de SI



JUNTA ELECTORAL DE ZONA

ARENYS DE MAR

ACUERDO

En Arenys de Mar, a 22 de noviembre de 2010

En relación a la exposición de hechos efectuada por el Ajuntament de Arenys de Munt en cuanto a la colocación de carteles y una vez oido el partido SOLIDARITAT CATALANA esta Junta

ACUERDA:

Requerir al Ayuntamiento de Arenys de Munt para que informe a este Juzgado si se convocó al citado partido político para una reunión informativa o bien se le informó por algún medio del lugar dondo podian colocar los carteles, en caso contrario informen a SOLIDARITAT CATALANA del lugar donde colocar sus carteles.

Tal como dispone el art. 21 de la LOREG contra este acuerdo podrá interponerse recurso ordinario, dentro de las venticuatro horas siguientes a la notificacion del mismo, ante esta Junta Electoral de Zona para su sustanciación ante la Junta Electoral Provincial. El recurso puede interponerse por via fax al 93.792.24.56 debiendo aportar el original al dia siguiente dentro del horario de oficina.